MANIFEST LA RESISTÈNCIA VOR

LA RESISTÈNCIA: MANIFEST EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS I  L’ESTAT DEL BENESTAR AL VALLÈS ORIENTAL.

1- INTRODUCCIÓ
Les organitzacions socials signants d’aquest manifest volem fer una crida a la participació ciutadana i al compromís social per a la defensa del nostre territori i de la qualitat de vida dels seus habitants. Ens erigim en defensors i vetlladors del manteniment i la millora dels recursos públics que actualment tenim al nostre abast.
Davant una crisi que no hem provocat els ciutadans i ciutadanes, i davant les mesures que restringeixen i retallen drets i serveis; ens constituïm en Plataforma Solidària de Coordinació per a la consecució dels nostres objectius mitjançant la denúncia, l’estudi, la proposta i la mobilització.
Aquesta plataforma s’autoanomena: La Resistència, Coordinadora en defensa dels serveis públics i l’estat del benestar al Vallès Oriental.

2- PREÀMBUL, anàlisi del context.
El Vallès Oriental, a l’etapa democràtica, ha estat una comarca que no ha desenvolupat el mateix nivell de benestar social que la resta de Catalunya. Aquesta afirmació no es fruït de la opinió, es fruït de les dades i l’observació de la realitat.
En un context de crisi global, la política de retallades iniciada des dels governs, de Convergència i Unió a Catalunya i del Partit Popular a l’Estat Espanyol, es mostra amb especial cruesa al nostre territori, si partim de la manca de desenvolupament de l’estat del benestar al Vallès Oriental respecte altres territoris, l’aplicació d’aquestes retallades es manifesta amb més força. Des d’aquesta plataforma entenem les següents àrees com a estructurals a un estat del Benestar. Ens preocupa l’estat i el desenvolupament de:
-
L’Ensenyament.
-
La Sanitat.
-
L’Economia i el Treball.
-
Els serveis d’atenció a les persones.
-
Els mitjans de comunicació i la cultura.
A continuació aquesta plataforma ha realitzat un petit anàlisi sobre aquests:

L’ENSENYAMENT
El dret a la educació gratuïta i universal es quelcom acceptat i recollit a les lleis marc que ens regulen, una societat justa i equitativa dona als seus membres accés universal a l’educació. És lògic pensar que la xarxa pública d’educació sigui la garant d’aquest dret i que per això rebi la pràctica totalitat de les partides econòmiques públiques destinades. A Catalunya, però, un sistema dual públic i concertat ha estat, al nostre entendre, un problema i no una solució, impedint un desenvolupament correcte de la xarxa pública.
Afegim a aquesta manca de desenvolupament una situació de retallades sobre el que no podia ser retallable. Més del 60% de les escoles públiques de primària del Vallès Oriental han vist retallada la seva plantilla docent, a la vegada que s’ha augmentat les hores lectives a primària i secundària i el número d’alumnes. De mitjana les escoles de primària d’una línia al nostre territori estan perdent 1,5 mestres per escola. Les escoles de dues línies en perden dos, i les de tres línies perden 2,5 mestres. A secundària, malgrat l’increment d’alumnat es perd 1 docent de mitjana a tots els IES. S’ha retallat la figura del vetllador/a a tots els centres i s’ha congelat o directament suprimit la figura dels TEI (tècnic superior d’educació infantil).
No només en tenim menys mestres, sinó que els que tenim treballen en pitjors condicions, s’estan estenent els nomenaments parcials de personal interí a un terç, mitja o dos terços de jornada mentre cobreixen més tram horari del que tenen contractat. A 0-3 anys, així com a les escoles d’ensenyaments artístics o música la retallada oscil·la entre un 20% - 30% menys que reben els ajuntaments de la Generalitat. Quelcom que està duent als consistoris a realitzar augments de preu o fins i tot qüestionar la continuïtat d’aquests serveis. El nous preus impedeixen l’accés universal a aquests ensenyaments.
S’ha paralitzat la construcció de nous equipaments, cosa que farà impossible assumir l’augment d’alumnes previst fins el 2021. Quelcom que es tradueix en més barracons i massificació a les aules, una rebaixa importantíssima de la qualitat de l’ensenyament públic.
Aquestes retallades descrites comporten la negació de la igualtat d’oportunitats entre fills de classes treballadores que compten amb l’escola pública com a únic recurs i fills d’aquells que poden pagar una escola privada.
Cal afegir que des del Tribunal Suprem espanyol s’han dictat sentències que qüestionen el sistema d’immersió lingüística, això ha comportat una reacció ciutadana de la que ens sentim partícips i per la que donem ple suport als continguts del Manifest SomEscola.cat.

SANITAT
Les competències en sanitat fa gairebé tres dècades que van ser transferides a la Generalitat de Catalunya. Catalunya es actualment la novena comunitat en despesa sanitària per habitant, i la tretzena en pressupost sanitària per càpita, tot i ser la quarta comunitat en renda per habitant a l’estat.
Aquest context d’insuficiència pressupostària, s’ha traduït a la nostra comarca, en llargues llistes d’espera quirúrgiques i el col·lapse de les urgències hospitalàries, val d’exemple la rescissió del contracte al 2005 amb Policlínica del Vallès, entitat que prestava al territori serveis sanitaris des de feia gairebé 70 anys, quins serveis van ser derivats a la xarxa pública sense augment substancial dels recursos.
El Vallès Oriental es l’únic territori de Catalunya que ha tancat equipaments sanitaris públics amb anterioritat a la política de retallades, i també un dels històricament més deficitaris en inversions, abans de la crisi ja partíem d’una situació molt precària en quant a disponibilitat de recursos sanitaris. L’any 2010, rere la inauguració al juliol del nou hospital de Mollet, la mitjana de llits hospitalaris d’aguts per cada mil habitants era de 1,2, la meitat que a Catalunya 2,4. Actualment l’Hospital de Mollet atén 140.000 usuaris amb un pressupost previst per a 100.000. Malgrat ser la cinquena comarca més poblada del país, la nostra comarca ocupa el lloc 25 en nombre de llits d’hospitalització per habitant. L’anterior govern va calcular que per assolir els estàndards catalans el nombre de llits d’aguts al Vallès Oriental s’hauria de duplicar.
Les retallades a Catalunya no han tingut en consideració les desigualtat del nostre territori respecte a la resta del país. La reducció d’un 10% de la despesa sanitària ha comportat la paralització de totes les inversions previstes però també: el tancament d’unitats ja existents, llits convencionals i pediàtrics, quiròfans, llits de cures intensives i unitats d’hospitalització domiciliària que oferien una alternativa a la hospitalització convencional. Les consultes ambulatòries amb especialitats mèdiques també han estat retallades, arribant, les no preferents, a acumular demores intolerables. Serveixi d’exemple: la consulta amb un especialista en al·lèrgia pediàtrica té una llista d’espera de 3 anys i una consulta al dermatòleg un any i mig.
La forta dispersió de la població al nostre territori tampoc ha estat impediment per a que al Baix Montseny s’hagin suprimit ambulàncies de transport sanitari urgent amb una estimació de temps de resposta d’entre 20 i 50 minuts. S’han anat tancant punts d’atenció continuada en horari nocturn i festius com el que es proporcionava des del CAP Llinars o Urgències centre a Granollers, aquest darrer, mesura que es va impulsar per pal·liar el tancament de la Policlínica. A Montmeló i Montornès els pacients d’urgències en horari nocturn i festius han d’acudir alternadament al CAP d’un i l’altre poble, mentre es preveu el tancament definitiu del servei nocturn a Montmeló. Tanmateix el servei d’infermeria a Martorelles a desaparegut o no es preveu la posada en marxa del servei socio sanitari a Mollet que ha desaparegut dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

La reducció d’un 3% de compra de processos quirúrgics que des de la Generalitat es contracta als serveis concertats, tenint en compte que al Vallès Oriental tots els serveis quirúrgics son concertats, fa que l’espera per una intervenció cirúrgica sigui eterna, no es baladí que el Govern no hagi publicat cap dada sobre temps d’espera. Per evitar casos dramàtics els professionals operen als pacients més greus per urgència. Els usuaris que fa poc més d’un any es podien operar sense cap cost, actualment tenen una possibilitat d’evitar l’espera i ser intervinguts immediatament, pagar. Una fractura de maluc, per exemple, pot ser operada, en horari de tarda, per aproximadament sis mil euros, pròtesis i IVA inclosos. A l’Hospital de Granollers part d’una unitat polivalent, destinada a les urgències, ara acull el primers pacients privats, particulars o mutualistes. La patronal del sector sanitari calcula en un 20% l’augment de pacients quirúrgics, a la medicina privada, degut a l’augment de les llistes d’espera. Mentre el Govern de la Generalitat ens vol convèncer que l’aprimament era necessari pel seu manteniment.
Però, segons transcendeix de l’agenda oculta del Govern, no només cal aprimar el sistema sanitari, sinó trossejar-ho, almenys en una vintena de peces, per poder-ho vendre a “holdings” sanitaris, com el que fins ara presidia el propi director de l’Institut Català de la Salut. La reorganització de l’ICS preveu la creació de societats mixtes amb operadors privats, la segregació de serveis hospitalaris i ambulatoris i la seva coparticipació pels propis professionals. Aquest model equival a que en un futur proper als ambulatoris se’ns oferirà la possibilitat d’escollir entre el tractament ordinari (subvencionat) i el tractament especial.
El copagament sanitari com a mesura d’estalvi i de fre que evita l’ús abusiu de la sanitat pública, és la justificació del Govern per implantar el “tiquet moderador” o recàrrec d’un euro per recepta. Es tracta d’una mesura injusta i que no ataca l’arrel del problema, la sobredimensió de la despesa farmacèutica es la pròpia administració i no els usuaris. El retard en la implantació dels recursos electrònics permetrien la recepta electrònica i l’administració de monodosi, cosa que suposaria la correcció moderadora cercada. L’estalvi que l’administració realitzaria només amb la centralització de la compra de fàrmacs aportaria els recursos necessaris. I per últim, el suposat abús de consultes al metge, emmascara una deficient organització degut a la sub utilització de la infermeria i la burocratització de la medicina.
Assistim a un canvi de model que pretén, al conjunt de Catalunya, fer entrar per la porta del darrera i sense fer soroll, la sanitat privada. La situació al Vallès Oriental aquí descrita amb l’afegit de les polítiques de retallades fan que els ciutadans i ciutadanes del nostre territori no tinguin garantida la urgència mèdica i el tractament universal que ens reconeixen les lleis.

ECONOMIA I TREBALL
Al nostre territori no vam començar la crisi amb una situació de fortalesa econòmica. Les deslocalitzacions tant de factories com de part de la producció es quelcom que ens va afectar fortament mentre la situació econòmica es considerava bona. La venda de Nacional Motor – DERBI o la desaparició de Domar – New Pol en son bons exemples. Tanmateix la bombolla immobiliària tenia una forta implantació als nostres municipis amb creixements en alguns casos desmesurats que van crear falses expectatives i alts nivells d’endeutament a les famílies vallesanes. La feina per a joves i en molts casos per a dones era quelcom precari, i l’economia submergida s’alimentava de la nova immigració. Amb aquest escenari la crisi va arribar a la nostra comarca.
L’índex d’atur està situat al conjunt comarcal al 16,42%. Davant el 19,1% a Catalunya o el 21,29% al estat espanyol, la nostra comarca ha resistit millor gràcies a l’important pes industrial. De totes, la xifra es insostenible, per sexes comptabilitzem una taxa d’atur masculí del 14,96% i femení del 18,23%, primera constatació, les dones vallesanes tenen més problemes per aconseguir feina. Però si a algun col·lectiu afecta especialment l’atur es als joves, amb xifres que superen el 40%.
Al moment de creixement econòmic, tot just abans de la crisi, mentre els sindicats reclamaven reforçar el teixit industrial vallesà, des de les nostres institucions es deia i es treballava en la línia de potenciar el sector dels serveis com a motor de la nostra economia. És aquest sector qui té el record d’aturats i aturades amb 20.000 persones. D’aquestes, al llarg del 2011, ha estat constant l’arribada de nous aturats/des provinents de l’administració pública. Les administracions que a les anteriors crisis havien estat coixí pels aturats/des de llarga durada o amb situacions econòmiques més precàries, actualment s’han convertit en part del problema, en generadores d’atur. Darrerament coneixem cada vegada més casos d’ajuntaments vallesans que acomiaden personal, i les informacions que disposem indiquen que aquesta pràctica augmentarà exponencialment aquest 2012.
Dels aturats/des de la nostra comarca més de 8000 persones son de llarga duració, son veïns i veïnes que no disposen de subsidi d’atur i que amb sort compten amb l’ajut de 420€ mensuals. D’aquestes 8000 persones es calcula que més del 30% no té cap tipus d’ingrés. Aturats i aturades condemnats a la pobresa.
Tanmateix la posada en marxa de la nova Reforma Laboral del Partit Popular ens porta a un model de relacions laborals desigual i injust, on els drets dels treballadors/es desapareixen, i es possibilita l’acomiadament lliure per la porta de darrera. Una reforma que no treballa per augmentar la contractació, sinó per facilitar l’acomiadament i condemnar als treballadors/es als designis de la empresa. Una Reforma lesiva, injusta i ineficaç a la que cal oposar-se frontalment.

El model econòmic que ha estat impulsor d’aquesta crisi, es el mateix responsable de la desaparició paulatina de l’Estat del Benestar. L’economia especulativa ens ha mostrat la seva cara més ferotge, el futur i el benestar de les nostres societats depenen de la qualificació que des d’agències privades de fora d’Europa ens donin. I des del governs europeus, en especial des de la pròpia Unió Europea, manca una resposta coordinada i contundent contra aquestes agressions.
Europa amb la pretesa intenció de dotar de crèdit a les empreses i famílies europees, ha posat a disposició de les entitats financeres grans sumes d’euros. Els bancs europeus, fora de destinar aquests fons al crèdit, l’han destinat a la compra de deute sobirà (dels estats) europeu. D’aquesta forma es pugen al carro de l’especulació amb les oscil·lacions del preu del deute. Una actuació irresponsable que empitjora la situació del deute sobirà i que crea una bombolla econòmica al voltant del mateix, ja que a través del Banc Central Europeu son els propis estats qui donen els fons als bancs privats europeus per a comprin el seu deute.
Cal fer un esment a la política impositiva del estat espanyol, una vegada el partit popular ha arribat al poder, la primera mesura ha estat l’augment d’impostos, quelcom que negaren al llarg de tota la campanya. Aquesta mesura si hagués incorporat un canvi de model impositiu on les rendes del treball i les rendes del patrimoni siguin tractades de la mateixa forma, inclusive, si les rendes del patrimoni fossin gravades per sobre de les rendes del treball, hauríem començat a corregir un sistema injust on paguen menys els que disposen de més recursos. La pujada d’impostos ha estat lineal, pel que empitjora la situació, i les anteriors reformes de l’IVA, o dels impostos sobre els carburants, agreugen la fractura social. No estem doncs davant una sèrie de mesures previstes per millorar una situació de crisi puntual, sinó davant d’un canvi de model on les capes mitges i socials son condemnades a pagar els excessos de les capes altes.
Acabem aquest apartat fen esment al dret a l’habitatge, reconegut a la constitució espanyola. Els anys de desenvolupament econòmic, de tots es sabut, va estar recolzat pràcticament en exclusiva al sector de la construcció. L’entrada massiva al mercat de l’habitatge de nova població va provocar un augment de preus desorbitat i la opinió popular que les propietats immobiliàries mai devaluarien el seu preu. Bancs i Caixes estimulats des d’Europa aprofitaren aquesta corrent potenciant la constitució d’hipoteques sense gairebé cap tipus de garantia. De mentre condemnaven a una generació de joves a la impossibilitat d’accedir al mercat d’habitatge. L’habitatge de lloguer privat va pràcticament desaparèixer, tímides polítiques públiques eren insuficients i el mercat de compra era inassequible per un jovent amb sous i condicions laborals precàries.

Amb el final de la bombolla immobiliària moltes de les persones que van accedir al habitatge es troben en situacions econòmiques desesperades que impedeixen fer front a les despeses hipotecàries. Des del 2008 al tercer trimestre del 2010 s’han realitzat 14.003 desnonaments i 47.835 execucions hipotecàries a tot Catalunya. A la nostra comarca detectem, mitjançant diverses plataformes ciutadanes, un absolut desconeixement de les condicions hipotecàries als afectats/des de desnonaments i execucions hipotecàries. L’execució hipotecària fora de garantir el pagament del deute està condemnant a les famílies afectades a la pobresa, la devaluació al preu dels habitatges ha provocat una situació insostenible, aquestes es troben al carrer amb deutes que s’estan xifrant al voltant del 40% de la hipoteca que van constituir. Mentre solucions com la dació en pagament son oblidades pel mercat bancari que va posar preus desorbitats els preus dels habitatges i ara no accepta, com a pagament del deute contret, el propi habitatge pel qual es va constituir una hipoteca, al preu que el propi banc va estimar.
Ajuntaments com el de Granollers han iniciat accions en contra d’aquestes situacions, han aprovat resolucions que condemnen les execucions immobiliàries i demanen la dació en pagament com a mètode de solució, però la pròpia situació financera dels consistoris fan que tot quedi en paper mullat. Mentre la Generalitat de Catalunya ha aturat la construcció d’habitatge social, els programes d’ajut al lloguer just han desaparegut i per eixugar el deute es venen promocions senceres d’habitatges que havien d’ajudar a pal·liar aquestes situacions. Cal esmentar la inexistència de polítiques destinades a treure al mercat l’estoc de pisos buits, que amb preus adequats i mitjançant el lloguer social poden ser la taula de salvació d’aquesta situació, ja que doten de pisos a la gent que en necessita i la seva rehabilitació i adaptació a normativa pot significar un augment de feina al sector de la construcció.

SERVEIS
Els Serveis Socials dels nostres municipis son la base de les mesures de protecció per a tota la borsa de veïns i veïnes amb situacions econòmiques i socials desesperades. L’augment de demandants als bancs d’aliments, es diari impossibilitant la planificació dels professionals i voluntaris que els atenen. Als nostres pobles i ciutats cada dia veiem més persones que cerquen menjar i articles a les escombraries. I alguns Ajuntaments de la comarca han hagut de retallar les ajudes socials, el personal de serveis socials i d’altres vinculats per problemes econòmics.

La Generalitat de Catalunya, fora de ser part de la solució han generat problemes innecessaris, i fins i tot criminalitzant els col·lectius de persones pobres, l’endarreriment del pagament a les residències d’avis, o de persones amb necessitats especials, el canvi de gestió i de pagament als ajuts socials, son exemples de la fractura social provocada per l’administració catalana. Aquestes mesures son focus del creixement del racisme o la xenofòbia entre persones que lluiten pels pocs recursos possibles. L’augment dels delictes menors als nostres pobles i ciutats ha estat degut, segons reconeixen els especialistes, a l’expulsió sistemàtica a la pobresa d’una part important de la nostra població. Son situacions molt desesperades que requereixen una administració competent i decidida, molt lluny del que actualment és.
A la vegada en moments on són més necessàries polítiques sectorials (joventut, d’atenció a la dona, d’atenció a les diversitats); aquestes han desaparegut del mapa de recursos de la Generalitat de Catalunya. La Secretaria de Joventut ja degradada de Secretaria General a Secretaria al darrer mandat del tripartit, però amb un projecte ferm i ben planificat, ha vist desaparèixer els seus òrgans de gestió i més del 20% del seu personal. El món de la solidaritat i cooperació internacional ha estat desaparegut i castigat i l’atenció a la dona reduïda a qüestions vinculades a la violència de gènere, com si no existissin desigualtats entre gèneres.
En l’àmbit del transport col·lectiu, les retallades s’apliquen basant-se en criteris purament econòmics, oblidant així el caràcter de servei públic d’autobusos, tramvies i trens i ignorant que l’accés a la mobilitat és un dret ciutadà que cal poder exercir en condicions d’igualtat.
Suprimir línies o reduir-ne la freqüència amb base únicament al volum de la demanda; eliminar serveis nocturns o de cap de setmana; abandonar i fins i tot fer marxa enrere en el desplegament del transport públic als polígons d’activitat econòmica, etc. esdevé així un element que trenca amb el principi d’equitat en l’accés al treball, la formació o el lleure i que castiga especialment els col·lectius ciutadans ja de per sí més vulnerables.

MITJANS DE COMUNICACIÓ I CULTURA

A les societats democràtiques l’accés a la cultura, a la informació i el pluralisme ideològic, son part imprescindible sobre la que es sustenten. Al nostre territori els mitjans de comunicació públics i les polítiques culturals de les administracions han estat eix central de la cohesió social que s’ha aconseguit a la democràcia, i a la vegada pol fonamental d’indústries culturals i audiovisuals reconegudes al conjunt d’Europa i la mediterrània.

Darrerament han aparegut multitud de dades falses i interessades per magnificar el cost anual que tot el sistema públic audiovisual català té per al nostre erari públic i per estendre dubtes sobre la capacitat dels seus gestors. La realitat però, és que el cost per a cada ciutadà del nostre país, de tota l'oferta audiovisual de la CCMA (6 canals de TVC, 4 de Ràdio i els suports interactius), no arriba als 40€ anuals. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya ha anunciat la seva previsió de retallar dràsticament els recursos públics destinats al manteniment de l’activitat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, quan en realitat la CCMA ha aplicat mesures i ha retallat el pressupost un 25% els dos darrers anys. Retallar o estalviar en Cultura i Mitjans públics ens fa més pobres. El desmantellament de part del teixit industrial cultural o la retirada de les inversions per a la recerca i la creació artística (R+D+i de la creació), frena la competitivitat, la recuperació general i posterga un repte ineludible: la generació d’un nou model d’economia productiva basat en el coneixement (Educació+Ciència+Cultura). Catalunya és també un dels països del nostre entorn que destina menys recursos públics a la Cultura: només el 0,98% del pressupost general. Les noves retallades ens allunyarà encara més dels estàndards europeus.
Per altra banda estem veient com administracions locals, que havien apostat per uns mitjans audiovisuals de proximitat i de qualitat, decideixen eliminar de cop i volta –no pas reduir o redimensionar- projectes comunicatius amb molts anys de trajectòria, força seguits i ben valorats per la ciutadania, i deixar alhora sense feina desenes de bons professionals periodístics i tècnics. A la vegada les programacions culturals es veuen reduïdes a la mínima expressió i a la desaparició. A la vegada som víctimes de projectes faraònics impulsats per polítics que poc cercaven l’impuls i la difusió cultural i sí el vot populista. Catalunya mai ha comptat amb una planificació global sobre equipaments culturals i tot just quan començàvem a tenir-la la política de retallades l’ha deixat sense efecte, incomprensible quan el que cal es acabar de planificar abans d’invertir.
Cal afegir que a Catalunya, els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), els mitjans locals públics i les polítiques culturals, s'han demostrat com les principals eines per vertebrar el país, i han estat fonamentals per cohesionar-lo lingüística, social territorial i nacionalment alhora que n'ha esdevingut el nostre aparador més potent.
Davant d'aquests fets, aquesta coordinadora es fa seu allò demandat al "Manifest en defensa dels Mitjans de Comunicació Públics", i al “Manifest NO Retalleu la Cultura!”, signats per diverses organitzacions professionals, professionals i artistes i sindicats, i volem fer arribar a la societat del Vallès Oriental la nostra preocupació per la greu situació que travessen les indústries culturals i els mitjans de comunicació públics de Catalunya, el conjunt del seu teixit industrial (productores, empreses de serveis, editores, promotores,...) i, especialment, els professionals que hi treballen.

3- MANIFEST
Les organitzacions socials signants d’aquest manifest volem fer una crida a la participació ciutadana i al compromís social per a la defensa del nostre territori i de la qualitat de vida dels seus habitants. Ens erigim en defensors i vetlladors del manteniment i la millora dels recursos públics que actualment tenim al nostre abast.
Davant una crisi que no hem provocat els ciutadans i ciutadanes, i davant les mesures que restringeixen i retallen drets i serveis; ens constituïm en Plataforma Solidària de Coordinació per a la consecució dels nostres objectius mitjançant la denúncia, l’estudi, la proposta i la mobilització.
El Vallès Oriental, a l’etapa democràtica, ha estat una comarca que no ha desenvolupat el mateix nivell de benestar social que la resta de Catalunya. Aquesta afirmació no es fruït de la opinió, es fruït de les dades i l’observació de la realitat.
En un context de crisi global, la política de retallades iniciada des dels governs es mostra amb especial cruesa al nostre territori, si partim de la manca de desenvolupament de l’estat del benestar al Vallès Oriental respecte altres territoris, l’aplicació d’aquestes retallades es manifesta amb més força. Des d’aquesta plataforma entenem les següents àrees com a estructurals a un estat del Benestar. Ens preocupa l’estat i el desenvolupament de:
L’Ensenyament: On més del 60% de les escoles públiques de primària del Vallès Oriental han vist retallada la seva plantilla docent, on el tram de 0-3 anys, així com a les escoles d’ensenyaments artístics o música tenen retallades que oscil·len entre un 20% - 30%. On s’ha paralitzat la construcció de nous equipaments i s’han reduït els pressupostos de funcionament i manteniment entre un 15% i un 25%. On les retallades comporten la negació de la igualtat d’oportunitats entre les persones. On el sistema dual públic i concertat ha impedit un desenvolupament correcte de la xarxa pública.
La Sanitat: On el Vallès Oriental es l’únic territori de Catalunya que ha tancat equipaments sanitaris públics amb anterioritat a la política de retallades, i on malgrat ser la cinquena comarca més poblada del país, ocupa el lloc 25 en nombre de llits d’hospitalització. On les consultes ambulatòries amb especialitats mèdiques també han estat retallades, i al Baix Montseny s’han suprimit ambulàncies de transport sanitari urgent amb una estimació de temps de resposta d’entre 20 i 50 minuts. On la reducció d’un 3% de compra de processos quirúrgics que des de la Generalitat es contracta als serveis concertats, fa que l’espera per una intervenció cirúrgica sigui eterna, ja que al Vallès Oriental tots els serveis quirúrgics son concertats. On assistim a un canvi de model que pretén, al conjunt de Catalunya, fer entrar per la porta del darrera i sense fer soroll, la sanitat privada.
L’Economia i el Treball: On, al Vallès Oriental, les deslocalitzacions ens afectaren fortament mentre la situació econòmica es considerava bona. On el sector dels serveis té el record d’aturats i aturades amb 20.000 persones. I al llarg del 2011, ha estat constant l’arribada de nous aturats/des provinents de l’administració pública. On dels aturats/des de la nostra comarca més de 8000 persones son de llarga duració, i d’aquests més del 30% no té cap tipus d’ingrés. On el model econòmic que ha estat impulsor d’aquesta crisi, es el mateix responsable de la desaparició paulatina de l’Estat del Benestar: l’economia especulativa. On la posada en marxa de la nova Reforma Laboral del Partit Popular ens porta a un model de relacions laborals desigual i injust, on els drets dels treballadors/es desapareixen, e es facilita l’acomiadament, condemnant els treballadors/es als designis de la empresa.
On l’augment d’impostos, no ha incorporat un canvi de model impositiu on les rendes del treball i les rendes del patrimoni siguin tractades de la mateixa forma, per corregir un sistema injust on paguen menys els que disposen de més recursos. On troben en situacions econòmiques desesperades per les execucions hipotecàries. Mentre solucions com la dació en pagament son oblidades pel mercat bancari. On alguns Ajuntaments han aprovat resolucions que condemnen les execucions immobiliàries que per la pròpia situació financera fan que tot quedi en paper mullat. On la Generalitat de Catalunya ha aturat la construcció d’habitatge social, i els programes d’ajut al lloguer han desaparegut.
Serveis
On els nostres municipis i els seus serveis socials son la base de les mesures de protecció per a tota la borsa de veïns i veïnes amb situacions econòmiques i socials desesperades. I veiem com Ajuntaments de la comarca han retallat les ajudes socials, el personal de serveis socials i d’altres vinculats per problemes econòmics. On el Govern de la Generalitat de Catalunya ha generat problemes innecessaris, criminalitzant els col·lectius de persones pobres, I on les retallades son focus del creixement del racisme o la xenofòbia. En moments on són més necessàries polítiques sectorials (joventut, d’atenció a la dona, d’atenció a les diversitats); aquestes han desaparegut del mapa de recursos públics. On línies de transport públic s’el·liminen i el preu puja desmesuradament impedint la lliure mobilitat dels ciutadans i ciutadanes.
Mitjans de Comunicació i Cultura
On el cost per a cada ciutadà del nostre país, de tota l'oferta audiovisual de la CCMA no arriba als 40€ anuals. I veiem que som d’Europa on es destinen menys recursos públics a la Cultura: només el 0,98% del pressupost general. On es posterga un repte ineludible: la generació d’un nou model d’economia productiva basat en el coneixement (Educació+Ciència+Cultura). On veiem com administracions locals, decideixen eliminar de cop i volta –no pas reduir o redimensionar- els mijans comunicatius, les programacions culturals, etc.. On els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), els mitjans locals públics i les polítiques culturals, s'han demostrat com les principals eines per vertebrar el país,

PER TOT AIXÒ, LA RESISTÈNCIA denuncia la situació precària i oblidada històricament dels serveis públics al nostre territori.
Denunciem la política de retallades que en compte de traure’ns de la crisi ens enfonsa encara més.
No creiem en el model econòmic que ens ha portat a aquesta situació i demana mesures de correcció i control públics per a fer front.
Ens oposem frontalment a la Reforma Laboral.
Volem ser observatori de la realitat dels serveis públics al Vallès Oriental per poder copsar el seu estat real.
Treballarem per a denunciar pèrdues de drets al nostre territori i pel manteniment i augment dels mateixos.
Donarem recolzament a les Plataformes d’entitats locals que cerquen objectius iguals o similars als nostres.
Fem nostres continguts dels manifests: “SomEscola.cat”, “En defensa dels Mitjans de Comunicació Públics", i “NO Retalleu la Cultura.
Fem una crida a la ciutadania per la participació ciutadana, el compromís social i la mobilització per a la defensa del nostra territori i de la nostra qualitat de vida.

GRANOLLERS 20 de FEBRER del 2012